Oportunitats perdudes

Andrew Jefford, reconegut escriptor i columnista setmanal a la prestigiosa revista enològica Decanter.

Extret i traduït del seu article: Wasted Opportunities

S’ha requerit cert temps, però crec que gairebé totes les empreses de vi a tot el món ara s’adonen que la pàgina web és el principal mitjà que parla al món.

Això no vol dir que tot gran creador de vins en tingui. Estic segur que la web de Zind-Humbrecht serà magnífica quan aparegui, i m’adono (amb respecte afectuós) que mai pot haver-hi una web de Wendouree. Aquests cellers, però, són excepcions que confirmen la regla: ser-hi o no estar enlloc.

Per a qui són les webs dels cellers?

Per aquells que vulguin saber-ne més, òbviament – i sovint per aquells que en volen saber molt més! Tenint en compte que la base del terroir és que cap productor de vi de debò, en qualsevol lloc del món, no té res a amagar, per què hi ha tantes webs tan abismalment poc informatives? I per què les webs de les empreses amb més recursos sovint són les pitjors?

Kevin Roberts, de Saatchi&Saatchi, va dir en el seu retorçat discurs d’obertura a l’audiència present a la Conferència Pinot Noir 2010 de Nova Zelanda, que els productors de vi havien de fer la pàgina web el més semblant possible a un curtmetratge. Va ser un mal consell, i l’imploro a aquell que estigui a punt d’invertir diners en un lloc web que l’ignori.

He estat analitzant Champagne recentment, incloent-hi Salon i Krug. Les dues empreses fan un xampany excel·lent i vertiginosament car; tots dos cellers tenen històries fascinants per explicar; tots dos compten amb personal excepcionalment competent i format en el món del vi, i el seu treball hauria de ser explicat amb complexitat amorosa i apassionada a les seves pàgines web. En canvi, els dos llocs web en qüestió no diuen gairebé res, i el que diuen ho fan amb una pretensió tediosa.

Si vostè acaba de gastar-se 150€ en una ampolla de Salon, és probablement intel·ligent i ric, i no vol seure davant del seu ordinador mirant una successió de quadres bonics mentre sona un cucut de fons. Vostè (en el breu període de temps que té disponible) voldrà saber quina és la singular història darrera d’aquest vi, entendre per què té el gust que té, i aprendre sobre qui l’ha fet i com.

Si vostè acaba de gastar-se 700€ en una ampolla de Clos du Mesnil i ha fet l’esforç de mirar la pàgina web, és possible que vulgui conèixer la història i la geologia de la vinya, és probable que vulgui entendre per què la fermentació en fusta fa aquest vi diferent de la resta, i pot estar intrigat per saber per què una empresa que sempre ha afirmat que “la barreja ho era tot” ara produeix no un sinó dos xampanys purs. En canvi, en el seu lloc web no hi trobarà res d’això. I ja ni menciono les notes de tast…

La bellesa del lloc web ideal és la que permet el lliure accés a enormes quantitats de dades. Un no té perquè sentir-se aclaparat si el lloc està ben dissenyat, ja que l’usuari sempre tindrà l’opció d’entrar a l’apartat on trobar la informació que desitgi llegir.

Els aventurers i exploradors no perdran el temps davant dels ordinadors; estaran viatjant o vivint al seu aire, a l’exterior. Les webs de cellers són per a aquells que volen saber més. Per què frustrar-los?

Llegeix l’original a http://www.decanter.com/news/blogs/expert/522337/jefford-on-monday-wasted-opportunities#HXdQu55k4gwJw7VD.99.